No, no. Parlaré de tema nacional. Mesurant les paraules, és clar, no voldria liar-la més.
L'Article a l'AVUI d'en Joan Carretero ( No fa falta que recordi que sempre he donat suport a RCat, no és cap secret) no ha deixat indiferent a ningú, però molts pocs parlen d'aquest paràgraf:
L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics. L’independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i el luxe i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable.
L'article, recomanat, d'en Cardús d'alguna forma hi feia referencia i avui he llegit que a en Rafa també l'hi a cridat l'atenció. A mi és el que més em va agradar de la forma de fer d'en Joan Carretero i els companys de Rcat. No tenen cap intenció de auto-solucionar-se la vida a canvi d'uns ideals, a canvi de la il·lusió d'uns militants o a canvi de la confiança de l'electorat.
I no és un mal d'Esquerra, no. És un mal de la política què l'electorat detecta, segurament de una forma instintiva i l'empeny al abstencionisme.
No es mereix el país una altra forma de fer política?
I tant que Catalunya mereix altres formes de fer política!!!
ResponEliminaJa fa massa temps que veig com avança una mena d'opció dels polítics independentistes "apujolada", pel bé de la governabilitat de l'estat o de la Generalitat, del que sia. Quan la societat JA marxa cap a una cada vegada més propera independència.
A les passades jornades independentistes de Torroella, el conseller Tresseras, es va dedicar a posar la por al cos sobre els perills d'un independentisme precipitat, un exemple: "abans de ser independents haurem de saber que passa amb les pensions"... Els defensors de la legalitat republicana a la guerra civil o els actuals independentistes de Kosovo, per citar dos exemples, de ben segur que no els hi devia preocupar gaire, prou tenien amb sobreviure...
Benvolgut,
ResponEliminavaig descobrir el teu bloc pel seguiment que feies del tema mani Brusel·les, on hi vaig ser i vaig ajudar en el que vaig poder.
estic totalment d'acord amb tu. El tema que en J.Carretero parla dins el concepte "dignitat" és clau, bàsic. Cal una molt profunda regeneració democràtica. I això no ho faran els partits "de la gàbia" que deia en Cardús.
Jo ja m'he reagrupat.
Endavant!