Des d'aquí

On és?

2011-07-02T15:59:00.002+02:00

El PSC votant contra el català.
L'Sgae a la presó.
En Junqueras de bracet amb la Simó.

I el govern xiula al veure l'enquesta del CEO.

N'hi ha un fart de tot plegat.

Perquè els temps estan canviant

2011-01-14T18:55:00.000+01:00

Només dic que...

ELS TEMPS ESTAN CANVIANT
Bob Dylan. Adapt. Grup de Folk

Acosteu-vos, bones gents
Vingueu d'on vingueu
Vosaltres que us adoneu
De l'aigua que va pujant
Sabeu ben bé que aviat
Us podeu ofegar
Si creieu que val la pena
La vida, i us voleu salvar
Apreneu a nadar aviat
O us ofegareu
Perquè els temps estan canviant

Veniu escriptors i crítics
Que creieu saber-ho tot
Cal tenir els ulls oberts
I canviar si canvia el món
No correu tampoc massa
La ruleta està girant
Ningú no pot saber
El lloc on pararà
Vigileu, qui perd avui
Guanyarà segur demà
Perquè els temps estan canviant

Veniu, ministres, diputats
Escolteu-me de grat
Deixeu lliures les portes
No detureu pas ningú
Atenció! els endarrerits
Són els que ho perdran tot
Deixeu el vostre vell camí
Ja no serveix; no sentiu
Aquest vent que us trenca els vidres
I fa trontollar les parets?
És que els temps estan canviant

Veniu pares i assenyats
De tot arreu del món
No critiqueu abans mireu
Si porteu una bena als ulls
Els vostres fills i les vostres filles
Ja parlen diferent
No poseu més obstacles
Als nostres camins nous
Pel sol fet que vosaltres
No podeu seguir el nostre pas
Perquè els temps estan canviant

El camí ja és marat
I els daus ja són tirats
Mireu que el que avui és lent
Serà ràpid demà
L'ordre s'ha capgirat
Per la mateixa eterna llei
Per la qual el present d'avui
Serà el passat demà
I el que avui és el primer
Serà l'últim d'arribar
Perquè els temps estan canviant

Santa Margarita, "expropiese"

2010-04-30T13:05:00.002+02:00

Sense paraules, mireu el vídeo.

Àrea metropolitana

2010-04-25T08:45:00.006+02:00

Terrible!!

Després d'intentar convertir el bonic poble de Roses en una ciutat sense tramvia ni metro, ara continuen amb la seva voracitat urbanita assolint el següent objectiu, l'àrea metropolitana de Roses.

Àrea metropolitana de Roses

Aquesta foto està pressa a l'entrada de Vilajuïga [web][mapa]. Com podeu veure l'afany de construir ciutat (com si les ciutats és poguessin crear *1 ) sobrepassen els límits geogràfics del nostre poble i arriben fins a Vilajuïga. Increïble!!.

Sempre havia pensat que si mai ens havíem d'expandir ho faríem cap a Cadaqués o desembarcant a l'Escala, per conquerir més metres de platja.

Estarem intentant suplir el paper de capitalitat a la comarca? Feina que mai ha sabut realitzar Figueres de forma responsable. tot sigui dit...

Fora bromes...

Tant costa tallar les 4 brides que subjecten la pancarta?
Ningú més ha detectat aquestes lones penjades de les tanques d'obra a l'entrada de Vilajuïga?

Em repeteixo: Increïble!!

Pensar que sense canviar de domicili em pugui convertir en un habitant de la metròpoli, em fa venir un calfred carcanada amunt que no puc pas interpretar com a res de bo.

*1: A Brasil també van voler construir una ciutat, fa 50 anys, on no hi era i la veritat és que va quedar molt maca... I amb un desordre social que encara avui no saben com solucionar. Es diu Brasília.[wiki]

Petrus T. Ratajczyk, Peter Steele

2010-04-18T01:38:00.003+02:00

Acabo de llegir que Peter Steele (Type O negative) va morir el 14 d'abril a causa d'una parada cardíaca.

Us deixo aquest tema de Type O negative que em porta vells grans bells records

Plantilla nova

2010-04-13T00:45:00.002+02:00

Blogger in draft

He descobert noves funcions del blogger i com veieu no he pogut evitar tornar a canviar la plantilla del bloc.

Us recomano a tots els que utilitzeu blogger que entreu a http://draft.blogger.com/home. Apart de noves i més completes plantilles també incorpora noves funcionalitats en la redacció dels missatges, permet penjar imatges des dels Àlbums web de Picassa, afegir llegendes a les imatges (com la imatge superior), pujar vídeos, traductor...

I continuem, platja o riba?

2010-04-11T20:00:00.001+02:00

Llegeixo aquest titular a la versió digital del Diari de Girona: Roses provarà de reduir l´efecte del llevant a la platja de la Punta.

I en l'article hi puc llegir:

(...) L'alcaldessa avança que aprofitant que està previst un concurs d'idees per al projecte de reforma del tram del passeig des de la Riera Ginjolers fins a la riera de la Quana, "ens agradaria que es tingués en compte aquesta part" del litoral. Explica que l'objectiu és que "baixant unes escales es pogués baixar a l'aigua i que el passeig quedi integrat al mar" per matenir-ho com a espai per al bany encara que no hi hagi el tram de sorra.

La negreta és meva, per remarcar el que més m'interessa de les declaracions de la nostra alcaldessa.

Evidentment no podria estar més que content d'haver llegit aquestes declaracions, però sobretot em trec un pes de sobre, al comprovar que el govern mira endavant i oblida els plantejaments del passat que no fa gaire algun regidor de l'actual equip de govern encara havia defensat (a capa i espasa).

He reflexionat molt sobre l'actitud que va mostrar el regidor en qüestió de forma pública contra una idea que només volia aportar una mica de llum a una situació estancada, sense solució aparent, que no fos altre que repetir els errors del passat. I l'únic que puc arribar a imaginar o intuir és que vaig aixafar alguna operació d'imatge (política i personal) pensada cara les pròximes eleccions municipals. Aquest és el problema d'alguns polítics (no de la política), sempre pensen més en ells mateixos que amb l'interès del poble, aquests són els polítics que s'han de defenestrar de la política, aquests són el passat. Us ben prometo que n'hi han a totes les cases, cap grup municipal se'n pot salvar de la garbellada. Algun dia hauriem de fer una llista, no?

En tot cas fem amb el passat el millor, recordar-lo com un record llunya. Mirem endavant pensem en el poble que volem deixar als nostres fills i no amb el poble que volen alguns per ells. Estic impacient per veure els projectes que es presenten i com que m'agradaria poder-hi decidir aprofito (encara que potser ningú llegeix les meves ximpleries) per sol·licitar, demanar, implorar. algun sistema de participació o d'elecció ciutadana que vagi més enllà que l'opinió de les associacions i dels poders fàctics del poble.

Un cop escollit els projectes que s'adapten a les necessitats tècniques i econòmiques, entre els finalistes, es podria realitzar una consulta a traves de internet? Jo crec que sí

Peres, Joans i ases, n' hi ha a totes les cases

2010-04-11T10:37:00.002+02:00

Gracies al facebook, cada cop més, la gent escriu i participà en fòrums, blocs o les mateixes xarxes socials sense amagar la seva identitat. Firmen els seus escrits amb el seu nom i fins i tot amb el seu cognom. De fet, la majoria de les versions digitals de diaris obliguen al comentarista a identificar-se.

És una millora en les relacions socials a traves de la xarxa i en les llibertats individuals. La gent no hauria de tenir por al donar la seva opinió o al fer pública la seva ideologia, tot i que entenc que hi hagi qui vulgui amagar la seva identitat per salvaguardar el seu lloc de treball o la seva font d'ingressos. Són gent que saben que la seva opinió no serà ben rebuda pel seu patró o contractant. I tots hem de menjar!! No poder culpar a qui s'amaga de la intransigència de qui escolta.

Però, si us plau, si no voleu fer publica la vostra identitat, inventeu-vos un nom, el que sigui: Joan, Pere o Ase. Però no us identifiqueu com Anònim, queda molt pobre.

2 Abril, sense paraules

2010-04-02T10:36:00.007+02:00

Platja o Riba

2010-03-20T09:24:00.004+01:00

Hi ha qui creu que el millor per Roses i la seva economia com a poble turistic és la regeneració de la platja artificial entre la riera Ginjolers i la plaça St.Pere. Diuen que només costa 30.000 €/any mantenir la sorra al seu lloc, una despesa considerable però assumible, no és cap fortuna dins el pressupost municipal. Però qualsevol sap calcular, en 10 anys: 300.000 €, això ja una pasta!!

Mostra un mapa més gran

El que hauriem de debatre és si fa falta o no més platja a Roses o amb la que tenim, sense necessitat d'abocar els diners al mar, n'hi ha suficient i que hi podem fer en l'espai lliure de sorra que ens queda.

Els que viuen en el passat i no volen veure el futur, creuen que el model turístic del sol i platja és etern. Ells no en tenen culpa d'aquesta ceguesa, és l'unic que coneixen, sempre han etiquetat Roses amb sol, platja i sangria, però no podem permetre que la seva manca de capacitat ens condemni en un model turístic sense futur.

Hem de dotar Roses de valor afegit, trets diferencials que ens facin únics i diferents a altres competidors en l'extensa llista de destinacions turístiques.

Per què no creem un front de mar propi, original i atractiu? Què sigui un referent, que la gent es desplaci per venir a visitar-lo. Alguns creuran que això és impossible, però no. Com a mostra un boto:

Impressionant, oi? Això sí que és un motiu per a que els creuers facis parada, no?

Fer-ho igual seria un plagi moral, d'acord, però adaptar-ho seria prou bo i també hi podrien encabir-hi jocs d'aigua (de mar, és clar), sortidor verticals d'aigua...

Alguna idea de futur més? o tornem a fer la platja i hi plantem palmeres?

Neu, vent i sense llum

2010-03-08T22:26:00.001+01:00

Escric aquesta entrada des de la blackberry. Son les 22h, portem des de gairebe les 17h sense llum. La calefacció no funciona i ens anem a dormir, però abans:

He pogut contemplar des del terrat de casa com tot el poble era a les fosques, es veien les finestres dels Grecs i el Puig Rom il·luminades per la llum de les espelmes, serà una imatge que recordaré molt de temps.

També vull resaltar la poca presencia que tenen els Rosincs a la xarxa en situacions de emergencia com avui. Però seré l'unic del poble amb un mobil amb conexió a internet? Vull creure que no, o això espero.

Bé, quan disposi d'ADSL corregiré la gran quantitat de faltes que te aquest text, amb el mòbil i només amb la llum d'una espelma i la retroiluminació de la pantalla es fa difícil escriure.

Bona nit

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

Però... No ho entenc

2010-03-03T15:02:00.003+01:00

Avui he vist aquest cartell penjat a la fatxada de la Casa del mar:

I no l'entenc.

CiU vergonya? Sí, sempre m'ha fet vergonya com a català que CiU no sigui com crec que hauria de ser i com molts dels seus militants son patrioticament, però no entenc el missatge que ha volgut trasmetre l'editor d'aquest cartell.

Si per sort, la persona o persones que ho han fet llegeix el meu bloc i volen fer-ne cinc centims estaré molt content d'escoltar-los i disposat a trasmetre el seu missatge.

Olvido

2010-03-02T23:00:00.000+01:00

.
Fa anys, molt anys, però no en una galàxia molt llunyana sinó aquí mateix a Roses teníem grans i ens vam deixar el cabells llargs. Bé, millor dit portàvem grenyes.

Finalment sembla que serà aquest proper 6 de març quan Olvido farà la seva presentació publica a Roses.

Olvido [myspace] [fb]. format per Nestor (Veu), Dani (Teclats), Terry (Guitarra), Ernest (Baix) i Alfred (Bateria), presentaran el seu treball Neurosis de destino al teatre municipal de Roses a les deu de la nit amb la projecció del seu videoclip, padre (mientras dormias...) dirigit pel jove director Ivan Morillo.

L'important de tot plegat, almenys per mi és molt important, és veure com el poble viu, el poble és viu i crea. Crea un projecte i l'assoleix. Crea cultura i crea gent bona i no ja en conducta que també, sinó bona en allò que es proposa. Aquesta gent van voler crear musica i ho han fet, han aconseguit el seu objectiu en un camp molt difícil, navegant enmig de discogràfiques i distribuïdores en un mar on no tothom pot nedar.

Aquí no hi ha sort que valgui. Dedicació, voluntat i qualitat són les eines que fan triomfar. Qui els coneix sap perfectament les hores de la seva vida que han invertit per poder el dia 6 oferir al poble la seva obra.

Ja fa temps vaig deixar d'etiquetar la música. Crec que l'etiqueta sempre és injusta i tot sovint limita a qui l'escolta creant perjudicis. Escolteu-los, de ben segur us agradarà, la qualitat és indiscutible.

Recordeu, 6 de Març, 22h al Teatre de Roses. Entrada gratuïta i amb servei de bar a càrrec de Viumusika [fb]. I amb un programa de luxe:

22:00- Presentació i projecció del videoclip de "Padre (mientras dormía...)".
22:10- Presentació i audició de "Neurosis de Destino".
23:15- Set acústic.
23:45- 2ª projecció del videoclip.
23:55- Festa i meet & greet.

Com no. Us deixo la tema Padre (mientras dormias...) que he trobat al goear (jo no l'he pujat, ho juro)

I estic content, molt content. Perquè un amic, després de deixar-nos grenyes, s'en surt endavant.
.

ANÀLISIS DE LES FORCES POLÍTIQUES DE ROSES (I)

2010-02-23T10:06:00.002+01:00

Publicat a Rosesdigital.com

Quan falta poc més d'un any per les pròximes eleccions municipals ja hi ha qui ha començat la mal anomenada “precampanya”. Amb el vostre permís em disposo a fer unes quantes reflexions sobre la conveniència o no de començar tant aviat a fotre trets a tort i a dret, quan encara ningú sap quines forces polítiques jugaran aquesta partida i amb quins actors. Intentaré reflectir els meus humils coneixements i les meves, segurament, agosarades prediccions.

Abans que res ens hauríem de situar temporalment, com ja he dit encara falta més d'un any per les eleccions, bé, tampoc és tant potser, però hem de tenir en compte que com a molt tard d'aquí a sis mesos tindrem una altra cita electoral, i prou importat, les eleccions al parlament de la nostra comunitat autònoma, també anomenat parlament del zoo. I no són importants per ser les nostres o pel que significa el govern de Catalunya, no. Seran realment prou important, políticament, per la campanya visceral que les acompanyara, amb el desgast que sofriran algunes (o totes) formacions polítiques i pel canvi en l'escala de valors que ja a hora d'ara esta comportant. Poques promeses electorals es podran fer. La gent ja no pica. Més escoles, hospitals, llibres gratuïts, ajudes socials... Ja ningú escolta aquestes mentides tret dels ja convençuts.

El que sí m'atreveixo a pronosticar és que no hi haurà un altre trispartit, i no perquè no hi hagi la voluntat, sinó perquè no sumara. I de ben segur cap de les actuals forces parlamentaries renunciara a possibles pactes. CiU + PSC o PSC + CiU, CiU + PP, CiU + ERC o el tant “desitjat” PSC + PP. Qualsevol pacte serà fàcil de vendre per qüestions com la situació de crisis, l'encaix amb Espanya o qualsevol bajanada fora del programa electoral que s'inventin els departaments de comunicació de les forces involucrades. ICV no crec que puguin sumar amb ningú, i si queden a l'oposició m'atreveixo a pronosticar la seva desaparició o absorció en el PSC, per mecanismes massa complicats d'escriure ara.

També hem de considerar la situació actual que viu PSC/PSOE, evidenciat amb el conflicte Ernest Maragall la setmana passada, aquest però, no tinc ni idea de com acabarà, segurament amb un no res i la capitulació del sector “catalanista” del PSC a favor del sector del Baix Llobregat. Les conseqüències en tot cas es faran notòries d'aquí a quatre anys, no ara.

I finalment, encara no sabem quines noves forces participaran i com: Reagrupament, Laporta, o Reagrupament amb Laporta i l'UPyD de Rosa Díez i Fernando Savater.

Com veieu molts caps amb discursos molt diferenciat i coincidents, en alguns casos, en el mateix nínxol electoral.

Jo crec que amb aquest ciri, qualsevol previsió de com es desenvoluparà la campanya electoral al parlament és arriscada. Com ja he dit tant sols sóc capaç de dir que serà molt diferent i agressiva.

Quan s'hagin celebrat aquestes eleccions podrem començar a pronosticar la futura composició del nostre ajuntament, mentrestant, tant sols podem fer un anàlisis de la situació en que es troben les forces polítiques locals, però això ja serà en la pròxima entrega, la introducció m'ha quedat massa llarga i prou complexa.

P.S: No, no em descuido de C's, simplement no els tinc en compte, no trauran representació.

La cançó d'avui va dedicada a la gent d'ICV.

Tornem-hi!!

2010-02-22T23:06:00.004+01:00

Nou disseny, nova etapa.

Demà més.

Sí. La imatge no pinta res aquí, jo ho se. Però tenia ganes d'utilitzar aquesta imatge.

Carretero a Figueres

2009-07-07T13:28:00.005+02:00

altemporda@reagrupament.cat

Al carrer!

2009-06-09T18:50:00.004+02:00

Ho han aconseguit.

Pel pròxim dissabte 20 de Juny i via facebook, s'està preparant una manifestació per protestar contra la política repressora del nostre ajuntament amb els locals d'oci nocturn. Pot passar més vergonya un equip de govern, que quan els seus ciutadans es manifesten? Jo plegaria. Serà que tinc vergonya?

De fet, aquesta tendència a dificultar la feina als empresaris de l'oci nocturn no és nova. Ja fa uns quants anys que es porta a terme, ja amb l'antic govern de CiU es començà a aplicar el model turístic geriàtric sota la premissa de "turisme de qualitat" que més que qualitat ens ha portat poc turisme, però bé, avui no parlem de turisme.

L'actual Equip de Govern, amb el PSC-PSOE tot davant, continua amb la voluntat d'acabar amb l'oci nocturn dins del poble. No em queda cap altre solució que pensar que els nostres governants volen que els nostres joves, els joves rosincs, es vegin obligats a agafar el cotxe o ciclomotor per poder gaudir les nits del fi de setmana. Però per què ho volen això? Crec que tots som prou conscients dels perills que comporten els desplaçaments per carretera les nits del fi de setmana, no?

O potser tenen molt interes a realitzar una gran zona de Pubs i Discoteques, on tots els nostres joves hi puguin anar (amb cotxe, es clar) i a la vegada sigui un focus d'atracció d'indesitjables de la comarca? Que no recordem els problemes que ha tingut Empuriabrava? I aquesta zona, on estaria ubicada? Qui seria l'interessat o el perjudicat?

Perquè no crec que el que vol l'equip de govern és que hi hagi cada nit botellons a les places del poble. Amb tots els perjudicis que això comportaria pels veïns... no, vull creure que no. O és pensen que els joves es quedaran a casa?

I el GIR? On és el GIR i les seves polítiques per a joves? (Recordeu que fins i tot, per semblar el que no son, van realitzar un acte de campanya en un pub) Ah... és veritat, no recordava que els partits complementaris de l'equip de govern, van deixar el seu programa electoral en un calaix l'endemà de les eleccions, a canvi d'un despatx amb vistes al mar, tot i que algun, ni despatx té.

En tot cas m'alegra veure que en el poble hi ha jovent que sap organitzar-se, jovent que te ganes de queixar-se davant un perjudici, jovent que al sentir-se oblidat, baixa al carrer i reclama als nostres governats que els deixin ser joves.

Esquerra, partit conservador

2009-06-02T21:13:00.005+02:00

Us penjo un article d'en Víctor Alexandre que no ha aconseguit superar la censura del director en funcions de l'Avui. Vergonyós!! Podeu llegir la noticia al e-noticies

Feu-ne la màxima difusió, aquestes conductes no poden quedar silenciades.

02 de Juny de 2009

Esquerra, partit conservador

[ Aquest article, malgrat tenir fixada data de publicació a les pàgines de l'Avui, ha estat prohibit per Toni Cruanyes, director en funcions del diari. ]
Durant força anys, com molts altres catalans, he votat Esquerra Republicana plenament convençut que votava un partit d'esquerres, que és la meva ideologia. Però ara he vist que té una direcció conservadora. El votava perquè pensava que els seus dirigents, a banda de coincidir amb les meves idees socials i amb una manera d'entendre la vida, tenien com a fet prioritari la llibertat de Catalunya. El meu ideal era i és ben senzill: primer de tot la llibertat, després la gestió d'aquesta llibertat. No m'interessen els pusil·lànimes perquè no aspiro a ser un esclau d'esquerres, aspiro a ser persona. I per poder ser persona necessito ser lliure. Lliure per ser qui sóc, lliure per decidir, lliure per viure amb dignitat. De sobte, però, els dirigents d'Esquerra em diuen que les coses són justament a l'inrevés. És a dir, que la llibertat del meu poble ara no toca -ara toca pluja fina- i que el dret de ser, el dret de decidir i el dret de viure amb dignitat són somnis de tanoca que el temps esvairà com s'esvaeixen les bombolles de sabó en contacte amb la mà de l'infant.
Estic esbalaït, francament. Ja sé que no sóc l'únic, n'hi ha milers i milers com jo, però això encara fa més dramàtica la situació. Estic esbalaït perquè, com a independentista i home d'esquerres que sóc, ja fa temps que em pregunto com puc votar Esquerra sense caure en una flagrant contradicció. Com puc votar-la si s'ha convertit en una força conservadora que em diu que la independència és secundària? D'un partit d'esquerres se n'espera aire fresc i fermesa per transgredir una legalitat injusta. El conformisme, la covardia, la submissió i l'acomodació a la humiliació, en canvi, són trets propis d'una naturalesa conservadora. El conservador és molt gelós del seu plat de llenties, agraeix a l'amo que li permeti omplir-lo i per res del món posa en perill una engruna de pa a canvi d'una dignitat incerta. Per això mai no troba el moment d'anar més enllà, perquè està tan acostumat a viure en captivitat que res no l'espanta més que la llibertat. En parla molt de la llibertat, això sí, però només com una icona abstracta, només com una pastanaga celestial inassolible. I és que el captiu bon minyó a qui l'amo ha cobert de privilegis no s'allibera mai. És un captiu vocacional que l'únic que lamenta és no tenir cua per agrair més explícitament els copets que l'amo li dóna a l'esquena.
El conservador mor sempre entre les quatre parets de la presó. Però, mentre és viu, es burla dels companys que barrinen plans de fuga o els desqualifica obertament. Hi està obligat per poder justificar la seva covardia. Prudència en diu, de la covardia. De fet, si els carcellers no existissin els hauria d'inventar. Sort en té que sempre hi són amb l'esguard amatent per reprovar el més mínim gest d'autoafirmació individual o col·lectiva. Ves quin compromís que un dia es deixessin la porta oberta. Quina mala consciència que li crearia, ara que ha millorat el seu estatus gestionant el dia a dia penitenciari. "Política social de la presó", en diu ell. A més, és un conservador agraït perquè l'alcaid l'ha nomenat vicecarceller honorífic i és molt important. Ell ho té clar: només un radical, només un extremista empenyeria la porta i marxaria.
Jo, esforçant-m'hi, puc entendre aquestes febleses humanes. Però em pregunto si un partit polític que les practiqui, per més que s'amagui darrere el nom d'Esquerra, pot ser mai el meu partit. El conformisme i el conservadorisme no van amb mi. M'agrada la gent que es rebel·la contra la ignomínia. M'agrada la gent que no es ven ni s'agenolla i que no em desqualifica pel sol fet de mantenir-me dret quan ells s'arrosseguen per terra. En les properes eleccions catalanes vull poder votar una força política que no sigui conservadora, una força desacomplexada que consideri la llibertat com el bé més preuat de l'ésser humà. Vull poder votar, en definitiva, una força que em retorni la dignitat que Espanya i França ens han robat a mi i al meu poble.
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Una altra forma de fer política

2009-04-29T00:16:00.002+02:00

Ja fa dies que hauria d'haver escrit alguna entrada, alguns l'han buscada, he vist en el registre de visites que més d'un ha entrat buscant informació, suposo, de l'evolució de la secció local. Això avui no toca, tal com deia aquell senyor gran que ara s'ha fet almogàver ( o en tot cas ho interpreta i es creu que el creiem).

No, no. Parlaré de tema nacional. Mesurant les paraules, és clar, no voldria liar-la més.

L'Article a l'AVUI d'en Joan Carretero ( No fa falta que recordi que sempre he donat suport a RCat, no és cap secret) no ha deixat indiferent a ningú, però molts pocs parlen d'aquest paràgraf:

L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics. L’independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i el luxe i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable.

L'article, recomanat, d'en Cardús d'alguna forma hi feia referencia i avui he llegit que a en Rafa també l'hi a cridat l'atenció. A mi és el que més em va agradar de la forma de fer d'en Joan Carretero i els companys de Rcat. No tenen cap intenció de auto-solucionar-se la vida a canvi d'uns ideals, a canvi de la il·lusió d'uns militants o a canvi de la confiança de l'electorat.

I no és un mal d'Esquerra, no. És un mal de la política què l'electorat detecta, segurament de una forma instintiva i l'empeny al abstencionisme.

No es mereix el país una altra forma de fer política?

Plaça de Sant Jaume, Barcelona · 14 abril de 1931

2009-04-14T12:04:00.001+02:00

Catalans:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibérica.

D'acord amb el President de la República federal española senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastiá, em faig cárrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el catalá expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la propia vida.

Preguem que cada catalá, així com tot altre ciutadá resident a Catalunya, es faci cárrec de la enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, será considerat com un agent provocador i com un traidor a la Pátria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justicia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbónica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota la emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigeu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931.
El President,
Francesc Macià

Nou domini

2009-04-02T12:11:00.002+02:00

Així és. Com veieu estic modificant la plantilla del Bloc. Mai estic content, la qüestió és remenar.

Encara falta emplenar de contingut les barres laterals del bloc i perfilar alguns detalls que no m'acaben d'agradar i els fons, l'heu vist? És obra meva i del Paint.net. És mateix fons pel twitter i el Tumblr, l'objectiu serà o seria tenir el mateix disseny a les tres pagines, ja veurem si finalment ho faig.

Però com diu el títol; He comprat un domini .cat, felixllorens.cat. L'he adquirit a traves de avantigrup.com, us els puc recomanar, m'han donat un bon servei.

Ciutat o vila?

2009-03-15T11:30:00.010+01:00

Sembla que l'equip de govern ho té molt clar: Ciutat de Roses.

I no han enganyat a ningú, durant la campanya electoral ho deixaven molt clar, sempre parlaven de ciutat.
Però volen el Rosincs que a Roses se l'anomeni Ciutat? Jo no ho tinc tan clar. I em sembla que molts altres Rosincs tampoc ho tenen tan clar.

Jo sempre he vist i entès Roses com una vila amb sentiment de poble. Un sentiment què cada dia, amb molta pena, és menys viu degut al gran creixement què ha tingut la població en aquests últims anys. Contra això no hi podem lluitar i de res serveix negar-ho.
Puc estar d'acord amb que Roses ja no és un poble, i em sembla que la majoria de Rosincs pensen igual, però d'aquí a voler convertir Roses en una ciutat, amb tot el això significa, hi ha un tros.

En totes les intervencions, la nostra Alcaldessa, sempre fa referencia al terme ciutat, mai anomena Roses com a vila o poble. Deuen pensar que ens hi acostumarem. Com qui no vol la cosa, repeteixen i repeteixen perquè ens hi anem acostumant, fins hi tot han creat una campanya de conscienciació aprofitant la modificació del POUM.

A que és deguda aquesta voluntat? la veritat és què no ho puc entendre.
Si és veritat que al superar els 20.000 habitants Roses obté la categoria de Ciutat, és un dret què tenim tal com recull Llei municipal i de règim local de Catalunya:

Article 34

Nom del municipi

34.1 Els municipis poden anteposar al seu nom el títol de vila si tenen més de cinc mil habitants i el de ciutat si en tenen més de vint mil. L'adopció o la modificació del tractament ha d'ésser acordada per l'ajuntament, el qual n'ha de donar compte al Departament de Governació i Relacions Institucionals.

34.2 No obstant el que disposa l'apartat 1, els municipis mantenen els títols i els honors que els hagin estat reconeguts.

La llei ho diu molt clar: Poden. No és una obligació, és una voluntat.

Així doncs ja sabem l'opinió de la nostra alcaldessa i del PSC, tal com ens ho van explicar durant la campanya electoral, però que en pensen els altres socis de govern?

No se que en deuen pensar els altres socis del govern municipal, GIR i PP. De veritat que ho desconec i ni en tinc cap percepció al respecte. Però bé, els pactes de govern hi són per respectar-los i per assumir-ne les responsabilitats que s'en derivin, ja siguin polítiques, socials o electorals...

Però tornant al inici d'aquesta entrada... Jo ho tinc clar!! Jo no vull sentir ni veure escrit Ciutat de Roses (fa mal d'ulls). I com que em pregunto quants Rosincs tampoc ho volen he decidit crear un grup al facebook per tal que tothom que ho vulgui s'hi pugui adherir.

Us hi espero:

Text articulat de la proposició de llei per la qual es convoca un referèndum d'autoderteminació

2009-03-11T23:43:00.003+01:00

Exposició de Motius

Aquest Parlament, en la seva funció principal de representació del poble de Catalunya, ja ha declarat en més d’una ocasió que el poble de Catalunya no renuncia a exercir el dret a l’autodeterminació. Només cal que recordem el que proclamàvem en la Resolució 98/III de 12 de desembre de 1989 d’aquest Parlament en la qual vàrem manifestar que l’acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l’autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979; o el que expressàrem en la Resolució 679/V de 1 d’octubre de 1998 d’aquest Parlament en la qual vàrem proclamar que ratificàvem un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat.”.

Ha arribat el moment d’exercir aquest dret del poble de Catalunya a l’autodeterminació mitjançant la celebració d’un referèndum en el qual tots els catalans i catalanes puguin participar de la decisió del futur que volen per Catalunya.

Article únic.

1. Es convoca un referèndum en el qual es crida a participar a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb dret de sufragi actiu, per tal de sotmetre a la seva decisió la pregunta següent:

Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, Democràtic i Social, integrat en la Unió Europea?.

2. La consulta se celebrarà el dissabte 12 de setembre de 2010.

M'ha arribat via Facebook, a traves de la causa 10Mil.cat per l'Autodeterminació.

De moment només es tracta de buscar adhesions per formar part de la comissió promotora, ja m'he apuntat, però sincerament, sóc realista, dubto que aquesta ILP, sigui acceptada a tramit per la mesa del parlament, llavors... Aqui s'acabarà o continuarem al marge de la voluntat del parlament?

Per mi podem continuar, si hem d'esperar que ens donin permís ho tenim cru. A vegades hem de tirar pel dret per aconseguir el que busquem.

Dilluns 9

2009-03-09T22:27:00.004+01:00

Ja som dilluns 9, tothom ha fet la seva valoració, tothom ha estimat al nombre de manifestant que vam anar a Brussel·les, i la premsa nacional (cada cop odio més aquesta paraula) muda. Aquí no ha passat res!! Tret de El Punt i L'Avui ningú parla del Dissabte 7, però és que no va passar res? Però que fa falta perquè una acció independentista sigui noticia?

Potser erem 15.000 o 10.000. O 5.000, 3.000 o 2.900. Però el fet que tants Catalans recorrin mitja Europa, crec que val una atenció especial per part de la nostra (cada cop menys) televisió pública.

Si en lloc dels més de 5.000 (segur!!) independentistes, fóssim 500 aficionats del Barça, hi hauria hagut connexions en directes i modificació de la programació, però clar, ensenyar tantes estelades potser faria mal de ventre a més d'un. No fos cas que els catalans que es van quedara casa, aliens a la iniciativa, comencessin a fer rodar el magí i detectessin que quelcom s'està movent. No fos cas que a algú se li acabes el modus vivendi de l'unionisme espanyolista.

Potser la pròxima mobilització l'haurem de fer a les portes de TV3... potser així ens veuran.

Finalment, vull donar les gracies a tots els que heu visitat el meu bloc aquest fi de setmana, meu fet feliç al veure com el comptador de visites ha augmentat, no hem anat a Brussel·les per no res. I gracies també als que heu donat mostres de suports en el comentaris, llàstima que no els podia llegir des de Brussel·les, però m'ha agradat molt trobar-los a la tornada.

Això no s'acaba, tot just comença. Gracies a tots!!

13:45

2009-03-07T13:48:00.002+01:00

Última entrada. S'acaba la bateria.

Visca Catalunya lliure!!

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

13:30

2009-03-07T13:32:00.002+01:00

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

13:20

2009-03-07T13:22:00.002+01:00

Concentració final de la manifestació

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

13:00

2009-03-07T12:56:00.001+01:00

Ja estem a la recta final

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

12:18

2009-03-07T12:18:00.002+01:00

Des de la borsa de Brussel.les

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

12:00

2009-03-07T12:02:00.002+01:00

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

11:30

2009-03-07T11:36:00.002+01:00

Ara si que comença

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

11:00

2009-03-07T11:00:00.001+01:00

Això comença.

Quants soms? Molts, som molts

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

10:55

2009-03-07T10:52:00.002+01:00

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

10:55

2009-03-07T10:51:00.001+01:00

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

10:30

2009-03-07T10:34:00.002+01:00

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

10:15

2009-03-07T10:26:00.001+01:00

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

6.02 09:30

2009-03-07T09:36:00.001+01:00

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

7.02 09:15

2009-03-07T09:25:00.001+01:00

Ja hem arribat. Fot un fred que pela!

Pels carrers encara es veu poc ambient, la gent està amagada a les cafeteries resguardada del fred.

M'ha sobtat l'organització policial, ens han escoltat per facilitar-nos la circulació per dins de la ciutat

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

7.02 08:00

2009-03-07T08:03:00.001+01:00

A 30 km de Brussel.les.

Ja hi som!!!
Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

7.09 06:00

2009-03-07T06:07:00.000+01:00

Ens hem despertat a Luxemburg, hem fet un cafè i emprenem l'última etapa fins a Brussel.les
Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

7.02 1:00

2009-03-07T01:17:00.000+01:00

Ja som dia 7, el gran dia.

Estem prop de Dijon. Hem fet la ultima parada.
Ara toca dormir, descansar I agafar forces per demà. El dia serà llarg, intens i haurem d'estar a l'altura de la situació, demostrar que els catalans, Catalunya vol, pot i serà el proxim estat membre de la unió europea.

La companyia creua terres gal.les amb il.lusió i ganes de garantir un bon futur a la nostra terra, el futur dels nostres fills.

Via fora!

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

6.02 23:00

2009-03-06T23:04:00.001+01:00

Cagumlaputa!

M'han informat malament. Tot just ara arribem a Lyon.

No coneixia Lyon. Es una ciutat industrial, però trobo que el joc de llums de les industris donen un toc, si més no, curios.
Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

6.02 20:00

2009-03-06T20:19:00.001+01:00

Les 8 i ja hem sopar. Estem a 1 hora i mitja de Lion.

Hem pogut veure vi i ratafia i menjar galetes gracies a donacions d'enpresaris que han volgut col.laborar amb l'expedició a Brussel.les.

En Genis
Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

6.02 17:15

2009-03-06T17:20:00.001+01:00

Hem abandonat l'estat espanyol i entrem a l'estat frances. Algun dia no serà així.
Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

6.02 16:00

2009-03-06T16:12:00.001+01:00

L'autobus ja està carregat!
Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

Via fora

2009-03-06T01:24:00.005+01:00

Queda poc més de un dia.

Demà a partir de 15:30 començaré a actualitzar el bloc des del mòbil.
Els missatge no seran gaire llargs, la cosa no don per més, però amb 4 ratlles i 2 fotos crec que aconseguiré tenir-vos informats de com es desenvolupa l'expedició a Brussel·les.

M'agrada la paraula expedició! Em recordà l'expedició a Orient dels Almogàvers, comandada per Roger de Flor, que ha passat de fet històric a llegenda èpica. I és que els Catalans en tenim un grapat de coses a explicar, no vam pas néixer ahir com a poble! Encara que alguns entossudeixin a fer-nos creure que no tenim passat perquè volen que no tinguem futur.

El dissabte també serà èpic, tal com va ser-ho 11 de Setembre del 1977. Han passat més de 30 anys, jo encara no era al mon, tota una generació, i ara la tornarem a fer grossa.

Via fora catalans, ningú ens defensara el que és nostre.

Carta al Parlament Europeu

2009-03-02T23:06:00.004+01:00

Aquesta és la carta que s'entregara en nom de 10mil.cat al parlament Europeu:

Senyores eurodiputades i senyors eurodiputats,

Els portadors d’aquest escrit som membres del poble català. Representem ara i aquí, d’alguna manera, amb una sola veu, milers de persones que hem vingut expressament a Brussel·les per reafirmar que pertanyem a la societat civil d’un poble europeu que, com a poble distint, aspira a integrar-se plenament i en primera persona, sense mitjancers, a la Unió Europea. Una reafirmació i una aspiració que, tot i ser legítimes, encara no han obtingut el reconeixement institucional que mereixen.

Hem vingut a Brussel·les, capital de la Unió Europea, seguint una trajectòria que vam iniciar ja fa vint-i-set anys. En efecte, una delegació de centenars de persones de la societat civil catalana, el dia 11 d’octubre de 1982, va anar en manifestació pels carrers d’Estrasburg fins a la seu del Parlament Europeu per lliurar-hi un document en què se sol·licitava l’ingrés del poble català a les institucions europees, com a poble europeu distint i amb dret de ser sobirà. Aquest acte tenia lloc quatre anys abans que el Regne d’Espanya fos membre de ple dret de les Comunitats Europees. La delegació catalana, que ja donava proves de la seva vocació europea, va ser rebuda aleshores pel vicepresident del Parlament Europeu, Sr. Pierre Pfimlin. El seu acolliment fou d’una exquisidesa remarcable. Però aquest alt representant del Parlament Europeu, en la seva resposta a l’escrit que se li lliurava després d’haver-ne escoltat atentament la lectura, va deixar entendre que els temps encara no eren gaire madurs per poder pensar que el poble català fos acceptat a les institucions europees com aquella delegació demanava. Tot i així, es comprometia a donar a conèixer a la resta d’eurodiputats el document que se li lliurava.

Ja han passat gairebé tres dècades d’aquella anada a Estrasburg. Des d’aleshores, les Comunitats Europees han anat evolucionant fins a fer emergir l’actual Unió Europea, que ha assumit com a principi i objectiu fonamentals portar a terme al nostre continent el projecte definit d’Unió en la Diversitat entre tots els ciutadans i pobles que la integren. Aquesta definició indica, sens dubte, un pas endavant en el progrés de comprensió del que és veritablement Europa, un mosaic de llengües, cultures i pobles no reduïbles als que són del tot reconeguts avui pels Estats constituïts. Actualment ja són vint-i-set Estats que s’han adherit al projecte de la Unió Europea, amb la particularitat que, entre aquests Estats, vuit encara no existien quan es van fundar les Comunitats Europees, simplement perquè els drets col·lectius dels pobles que els justifiquen no els eren reconeguts com calia.

Des que al nostre continent es va parlar de construir una nova Europa basada en l’aprofundiment constant de la convivència democràtica i de la pau bastida sobre els fonaments del respecte als drets humans individuals i col·lectius, el poble català sempre ha vist aquest projecte com a marc per poder aplicar el seu futur de llibertat. Diversos cops ho ha expressat públicament, sigui en l’àmbit de la societat civil, amb repetides manifestacions populars davant de les institucions europees; sigui en l’àmbit del mateix Parlament Europeu, quan la majoria d’eurodiputats catalans han sol·licitat que la llengua, la cultura i la identitat catalanes fossin respectades i anessin adquirint la categoria d’oficialitat; sigui a escala institucional catalana, la multitud de vegades que la majoria d’elegits ho han sostingut en aprovar propostes que van des de la no-renúncia a exercir el dret a l’autodeterminació fins a la reclamació de poder participar sobiranament en les preses de decisió de la Unió Europea en tot allò que afecti els interessos catalans.

El significat de la vinguda avui a Brussel·les de milers de catalans s’inscriu, doncs, en la dinàmica i les reivindicacions que acabem de recordar. El nostre gest és una prova de perseverança en la defensa dels drets del poble català, però també és un toc d’atenció i crítica davant el fet que polítiques separadores i discriminatòries dels Estats, consentides per les mateixes institucions europees, deixen aquest poble en una situació que no li permet tenir el lloc propi en la construcció de la Unió en la Diversitat. Considerem que únicament serà factible superar les limitacions imposades de forma arbitrària al poble català perquè no esdevingui copartícip, en primera línia, de la construcció de la Unió Europea, sense cap mena de restricció, si aquest poble pot exercir tots els drets col·lectius dels pobles, començant pel dret a l’autodeterminació. Ho afirmem amb la convicció que, tan sols defensant els drets individuals i col·lectius, podem construir la democràcia, la convivència i la pau; la Unió Europea, en definitiva. No demanem res d’extraordinari ni cap privilegi. Exigim, senzillament, fent-nos portaveus dels principis que més bé assenyalen el progrés de la humanitat, ser reconeguts com un poble normal dintre de la Unió Europea i, d’acord amb les pautes establertes per les Nacions Unides, poder-nos organitzar com el poble català decideixi lliurement.

Som conscients que la veu de la societat civil ocupa un lloc diferent del que tenen els representants elegits al Parlament Europeu. I, a la vegada, som conscients també que la nostra veu és no tan sols complementària a la dels representants esmentats, sinó que també és un testimoni del que la gent pensa i expressa més enllà dels àmbits institucionals.

Constatem que el Parlament Europeu, format d’elegits que representen directament la societat en el seu conjunt, es demostra obert per resoldre problemes europeus que van més enllà dels interessos de cada un dels Estats constituïts. Així, per exemple, a fi de promoure el respecte degut als drets dels pobles, ha contribuït a solucionar els problemes de Macedònia i Kosovo amb el seu suport a l’accés d’ambdós a la categoria d’Estats. ¿No podria continuar per aquesta via en el cas del poble català i de tants altres pobles europeus que es troben objectivament en situacions semblants? El Parlament Europeu, si actués en aquest sentit, tindria no solament el suport del poble català, sinó que també s’adequaria més bé a la nova doctrina del dret a l’autodeterminació que les Nacions Unides han potenciat i aprofundit a través de diverses declaracions sobre els drets dels pobles.

Abans de posar punt final a aquest document, volem agrair-vos el vostre acolliment i la vostra atenció. Gosem demanar-vos que us convertiu no tan sols en dipositaris del que us exposem en aquest escrit, sinó també en mediadors efectius a fi que, al més aviat possible, la Unió Europea sigui del tot coherent i fidel, sense cap mena de fissura i discriminació, al seu objectiu de construir la Unió en la Diversitat.

Brussel·les, 5 de març del 2009
en nom dels Deumil.cat

Per què aniré a Brussel·les el 7 de març? Carta oberta a la Sra. Anna Terrón

2009-02-28T12:08:00.007+01:00

Tret de www.reagrupament.cat

La senyora Anna Terrón demana informació sobre què anirem a fer a la ciutat on ella treballa i ens representa en nom de la Generalitat de Catalunya.
Us proposem explicar-li-ho enviant-li un missatge com el que hem preparat a l'adreça electrònica: delegacio.ue.presidencia@gencat.cat

"Benvolguda delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les, (...)

M'adreço a vostè arran de les seves declaracions públiques en què manifestava no entendre què anirem a fer alguns catalans a Brussel·les el proper dissabte 7 de març seguint la iniciativa "10 mil a Brussel·les per l'autodeterminació" i en criticava la manca d'oportunitat entre altres aspectes.

Per l'alta responsabilitat institucional que vostè ocupa, estic segur que no desconeixerà què és el dret d'autodeterminació. Es tracta d'un dret de base democràtica, emparat per les Nacions Unides, que reconeix a les nacions la llibertat de decidir el seu futur i la seva forma d'organitzar-se políticament. Un dret, doncs, que també té la nació catalana, un dret que tenim els catalans, que, sens dubte, vostè no negarà.

De fet, el mateix Parlament de Catalunya ha aprovat en diverses ocasions la plena vigència d'aquest dret, per sobre de les conjuntures de les institucions vigents. Aquest dret no ha estat exercit mai pels Països Catalans i això, sens dubte, constitueix un dèficit democràtic de l'organització institucional de l'Estat espanyol des de la mort del dictador.

Sobre la condició mateixa de la nació catalana, lògicament vostè hi ha d'estar d'acord per força. Resulta elemental: La Generalitat es restableix perquè existeix una entitat diferenciada, Catalunya. La legitimitat institucional de la Generalitat de Catalunya a qui vostè representa recolza, precisament, en el nostre caràcter de nació, amb una història, una identitat, una llengua, una voluntat de ser...que s'ha manifestat de manera continuada durant els darrers deu segles, la major part dels quals els hem viscut en llibertat. Fins i tot el migrat Estatut vigent recull -ni que sigui al Preàmbul- el nostre caràcter de nació. I el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (febrer 2009) constata que un 51 % dels catalans preferirien un Estat català.

També afirma vostè: "No sé què vénen a reivindicar; si és la presència de Catalunya i del català crec que això ja està perfectament reconegut en l'àmbit europeu". Aquesta afirmació és ben sorprenent, atès que vostè, com a delegada de la Generalitat, no pot ignorar de cap manera que la llengua catalana a la Unió Europea no té reconeixement oficial i que, per tant, no pot ser utilitzada com la resta de llengües, moltes d'elles amb menys parlants. Vostè mateixa, com a delegada de la Generalitat, no la fa servir (i no ho podria fer) en adreçar-se als diversos organismes oficials de la UE ni tampoc rep contestes d'aquests en la llengua pròpia del país i de la institució que vostè representa. De la precarietat del reconeixement del català per part d'Europa, n'és exemple el fet que el web del Parlament Europeu hagi estat traduït, de manera voluntària i clandestina, per un informàtic lleidatà. Paradoxalment, aquest ciutadà ha estat assetjat pels responsables del Parlament Europeu, sense trobar, per exemple, ni tan sols la complicitat de la delegació que vostè dirigeix. Tampoc el projecte de "Constitució" europea no reconeixia la llengua catalana, motiu per al qual molts catalans no vam votar-hi a favor.

Així mateix, vostè ha expressat que "seria molt trist que Catalunya es convertís en el típic cas particular empipador a Brussel·les". En realitat, el que és trist és que, com a nació que som, no se'ns permeti expressar-nos al món en igualtat de condicions que les altres nacions. Per tant, és una iniciativa constructiva i noble que uns milers de catalans es manifestin pacíficament a favor dels seus drets. També trobo trist que una alta representant del meu Govern consideri "empipador" que uns ciutadadans del seu país facin ús del dret democràtic de lliure manifestació. Les institucions europees no van sobrades de legitimitat democràtica i, en uns moments com els actuals, seria un encert que aquestes mateixes institucions i també la delegació que vostè dirigeix incentivés la participació de la ciutadania en aquesta o en altres iniciatives.

Finalment, li he de confessar que desconec quins són els resultats de la feina que vostè fa a Brussel·les, però em produeix una gran inquietud que qui ens representa davant la Unió Europea es posicioni amb aquesta contundència en contra d'una iniciativa cívica i democràtica que emana del poble al qual vostè serveix. Per això, segurament, hi anirem també per desmentir-la a vostè i perquè la Generalitat de Catalunya no tingui mai més un representant a Brussel·les que s'expressi públicament contra aquells que defensen la nostra terra, en lloc d'ajudar-los a fer-ho.

M'imagino que no ens veurem el dia 7 de març, però, tot recordant quina és la nació per a la qual treballa, li desitjo molts encerts en la seva gestió a Brussel·les i li demano que concentri els seus esforços en el treball en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes.

Atentament,

(signatura)"

Jo ja ho he fet.

We want a Catalan State

2009-02-27T10:19:00.004+01:00

Sembla que aquest serà el lema de la manifestació. Em semblà bé. Clar, concís i en angles, perquè ens puguin entendre.

El que més m'agrada és el fet que no aparegui la paraula: nació, sobirania, dret a decidir i tantes altres paraules que normalment utilitzen els que tenen por (no vull creure que és vergonya) a dir "independència" i "estat". Siguem valents.

Vinga doncs, ens veiem a Brussel·les

26.02 23:00

2009-02-26T22:52:00.002+01:00

He enviat aquest text des de la Blackberry, sembla que això funciona.

Al títol del missatge serà l'hora i la data, així es podrà seguir millor. Crec.

Enviat des de BlackBerry® de Vodafone

Mapa del recorregut de la manifestació a Brussel·les.

2009-02-26T00:01:00.000+01:00

Punt de trobada, a les 11:00h del 7 de març, a Brussel·les:

Cruïlla Koning Albert II Laan/N288 amb Simón Bolívarlaan
(Al costat de la estació de Brussel·les Nord)

Fer clic aquí per veure el mapa del recorregut.

Si teniu instal·lat el programa Google Earth, podeu veure el primer tram del recorregut fent clic aquí i el segon tram fent clic aquí.

Els que encara no tingueu instal·lat el Google Earth, el podeu instal·lar fent clic aquí. Es fasscinant (i gratuït).

Enllaços

2009-02-25T22:53:00.002+01:00

He estat fent el xafarder pels blocs que normalment llegeixo i de moment no he trobat ningú que faci referencia a actualitzar el bloc des de Brussel·les tal com jo vull fer.

Així que em decideixo a crear una llista de Blocs adherits a 10mil.cat o si més no, que llueixen la banderola dels 10mil.

Autocars des de Roses i Figueres

2009-02-25T09:09:00.001+01:00

Des de Figueres i Roses sortiran dos autocars de Viatges Viñolas. El preu és de 80 € anada i tornada i sortida des de l'Estació d'Autobusos de Figueres el divendres dia 6 a les 16h. i des de Roses a un quart de quatre de davant l'oficina de turisme.

Per tal de fer les reserves us heu d'adreçar a Viatges Viñolas; sigui de Figueres o de Roses.

Ara caldria que els de l'Alt Empordà féssim molta difusió i promoció d'aquests dos autocars .

Viatges Viñolas ROSES tel 972 25 66 17
Viatges Viñolas FIGUERES tel. 972 67 12 77

Himne "Som 10Mil"

2009-02-24T22:59:00.001+01:00

Objectiu

2009-02-24T20:22:00.001+01:00

Si la Blackberry i Vodafone ho permeten intentaré retransmetre a temps real el viatge d'anada i tornada a Brussel·les el 7 de Març.

Mentrestant, esperant que arribi el gran dia, aniré perfilant el bloc, les seves opcions, afegint enllaços, sindicant continguts i altres gadgets que veig que hi ha disponibles.

M'imagino que hi haurà altres blocaires que hauran pensat fer el mateix que jo. De ben segur la manifestació pels carrers de Brussel·les tindrà un fort ressò a la xarxa en català, al cap i a la fi la iniciativa ha sortit de la xarxa. Intentaré recollir i agrupar els seus blocs perquè podeu consultar-los.